CAL SILETA DE VILVES

" Cal Sileta" En aquesta casa, un dimecres 2 de setembre i cap a les 10 del vespre,  la meva mare donà a llum a la  seva segona filla, possant-me de nom Cecília igual que la meva padrina. El meu padrí Joan no volia veurem - "perquè no va néixer un nen"-  però al passar un temps em va estimar tant o més que els meus pares i germans, i jo encara el trobo a faltar avui, després de més de trenta anys de la seva mort.

L'ESGLÉSIA

        

         Esglesia de Sant Climent 

                       de Vilves.

             

           

                            

 En aquesta església, vaig ser batejada. Es d'origen romànic i va ser restaurada l'any 2003, per tant es molt més bonica que per aquells anys, encara que -segons m'ha explicat la meva mare- llavors també era  molt maca.

VILVES: EL POBLE QUE VAIG NÉIXER.

Font:J.Albertocastro

 En aquest poble tan petit, però MOLT BONIC , vaig néixer  jo, ja fa uns quants anyets. No tinc massa records  de Vilves, perquè era molt petita quan els meus pares se'n van anar a viure al Castell del Remei, però els que tinc són molt bons i els aniré explicant amb diferents entrades.

DIRECCIÓ....VILVES

Vilves és un bonic poble situat a l'esquerra del riu Segre, vora el canal d'Urgell. La carretera LV-5121 és la seva principal via de comunicació. Actualment te pocs  habitans ( no se quants). Te bona actividad Agrícola i Ramadera, encara que la majoria dels pagesos de Vilves  prefereixen tenir la residencia a Artesa de Segre.

CARRETERA AMUNT....

Font: wikimedia

 Despres de passar per Artesa de Segre, trobem el Pont  D'Alentorn, un petit poble de la província de Lleida, Municipi d'Artesa de Segre. Pas principal entre la plana de Lleida i el Pallars. Amb una població de 26 habitants.

Cal Mitjana

Aquest es el barri de "Cal Mitjana" una filera de cases adossades, totes elles havien estat habitades, i la majoria pels pastors.( Al Castell del Remei també hi havia ramats d'ovelles). Unes cases molt boniques al seu temps, encara que a dia d'avui i despres de tants anys que no hi viu ningú, estan mig ensorrades.

PERGAMÍ

Aquesta poesia la vam escriure sobre paper de pergamí, caragolada i lligada amb una cinta catalana, l'en regalat a cada família que va venir a la festa :" Trobada de veïns". Segons ens ban dir la gent els si va agrada molt.

PETITES POESIES

Aquestes poesies les ha escrit la meva germana Conxita, amb motiu de les trobades de veïns que organitzem el segon diumenge d'octubre, dia de la Festa Major. Petites poesies, però per nosaltres Grans paraules i bells Records.