diumenge, 31 de març del 2013

EL RESTAURANT

Un bonic Restaurant envoltat de vinya i natura.

Regentat pel senyor Manel, el cuiner, la seva senyora Rosa Maria, relacions publiques, i el metre Josep "el Pep" tots ells bons professionals i bones persones. A més de servir-te un bon dinar et fan sentir molt còmode per la seva amabilitat i atenció, també els cambrers i cambreres que sempre estan observant que fa falta, amb un bon somriure. Ofereix menú de dilluns a divendres i una amplia carta on es poden degustar plats de la nostra terra.

dijous, 28 de març del 2013

LES BODEGUES


                             Les Bodegues
 Vistes desde l'exterior.






Collint Raïm





                      
                                Raïm Madur
                                                                                                                                   
El Castell del Remei treballa la vinya i elabora vins de gran qualitat des de l'any 1780 quan encara era propietat de la família Girona. L'any 1982 se'n fa càrrec la família Cusiné millorant encara més la qualitat del vi. Podem visitar els Cellers i comprar un dels millors vins de tot l'Estat Espanyol.        
Aquestes fotografies son de: I. C. d R.






diumenge, 24 de març del 2013

EL CELLER


El celler del Castell del Remei, fou concebut per la família Girona. Consta de sis naus adossades que ocupen una superfície de 5.500m quadrats. Totes les naus tenen l'estructura de ferro forjat i estan edificades sobre pedra.
Actualment hi ha unes 1.800 bótes de 225 litres, totes són de roure Francès i Americà.

dijous, 21 de març del 2013

EL MOLÍ FARINER



Aquest vell edifici de pedra va ser, al seu temps, un modern Molí Fariner.  Recordo quan era petita, que els pagesos anaven amb el seu carro, i mes tard algun tractor, a portar el blat per fer farina. Està adjunt al canal ( molt aprop de la casilla) i els meus germans i jo anàvem a jugar  perquè teníem amics i amigues que vivien davant del moli. El Josep,  l'Antonieta, el Jaume,  la Trini, el Pere, el Daniel i la MªRosa.
Un dia els treballadors del molí van fer una celebració i tots van acabar mig "pets" llavors ens van agafar a nosaltres que estàvem jugant i ens van fer veure una botella de Licor de Camomilla, ja podeu pensar com vam acabar, mes pitufos que ells, els "sinverguenzas" je je je!!!. De tot això han passat molts anys, però m'agrada recordar-ho.

diumenge, 17 de març del 2013

LA CASILLA N 2

Aquesta és la Casilla nº2 del Canal d'Urgell, al seu pas pel Castell del Remei ( Bé, el que queda d'ella). El diumenge vaig anar a fer aquestes fotos, i com sempre que vaig a donar un "tomet" per allí em salten les llàgrimes, ja se que han passat mols anys però no ho puc evitar. Recordo el naixement del meu germà Miquel, les flors que amb tan afecte cuidava la meva mare, una cisterna on sempre teníem aigua fresca, i sobre tot al meu avi Joan, assentat vora el canal sempre pendent que arribéssim be del col·legi.


Aquí podem veure el canal ,que durant els mesos d'octubre-novembre treuen l'aigua tornant-la  a donar als voltant de Sant Josep. Recordo, que baixàvem amb el meu pare i els meus germans a buscar "cangrejos" que s'amagaven sota les pedres o sota la xenilla, quan pujàvem  del canal amb la galleda  ben plena, la meva mare els agafava i després de rentar-los ben nets, els fregia, desprès tota la família ens els cruspíem i de veritat que estaven  per llepar-se'n els dits. Es curiós perquè eren de color gris-vert i mentres s'anaven fregint es tornaven de  color vermells. 
Al fondo podem veure l'antic Moli de Farina." La Farinera".

CANAL D'URGELL

 




EL CANAL D'URGELL


  La meva família està molt vinculada al Canal d'Urgell,
El meu estimat pare, de jove treballava al canal, al seu pas per Vilves-Artesa de Segre. A l'any 1958 el van nombrar Guarda del Canal d'Urgell, destinat a la Casilla nº2 del Castell del Remei, on va fer la seva feina fins a la seva jubilació.



Jubilació una mica anticipada per poder deixar la seva feina al seu fill, el meu germà Miquel, el qual a dia d'avui es Guarda del Canal d'Urgell, igual que un dia o va ser el nostre pare. Encara que ell, te un altra demarcació, pues el van destinar a Balaguer. Es per aquest motiu que tinc molta estima al Canal ja que forma part de la meva vida.

dijous, 14 de març del 2013

IMATGES PER RECORDAR

 


  La Conxita i
  la Cecília 
amb
 la seva
 amiga
 Maria Rosa.
 






 






   La Conxita i
 la Cecília
un dia
 de Festa Major,
 al Castell del Remei.








 

diumenge, 10 de març del 2013

CONVENT DE MONGES

 




 La meva germana Conxita i la
seva amiga Rosa, amb les seves
bicicletes i l'uniforme de cada dia.












 

 Algunes de les monges i alumnes internes que antigament residien al convent, vestint l'uniforme dels diumenges. Ara aquest edifici esta dirigit pels pares Franciscans de la Creu Blanca on cuiden a persones descapacitades.



 També teníem un gran col·legi. El Col·legi Santa Anna, dirigit per les germanes Dominiques de la Anunciata. Unes monges que eren molt rectes en la educació, peró ensenyaven desde parvulari fins a batxillerat, comerç, idiomes i per les noies - amb edat de casar-se - anaven a classe de "Escuela-Hogar" on les ensenyaven a fer els llits ben fets, a cuinar diferens plats, a parar una taula ben maca, amb definitiva a portar una casa. També podíem estudiar solfeig tocant la guitarra o el piano.
Recordo que, cada dia teniem que anar a missa i no podiem entrar a l'esglesia sense mantellina i com que jo era una miqueta despistada, sempre la perdia pel cami, llavors cada dia em tocaba estar castigada o per la mantellina o perque tenia la "bona" costum de pessigar a les meves companyes.




                      

dijous, 7 de març del 2013

18-octubre-1981

Mare de Déu del Remei

   I....En aquest preciós Santuari i sota la mirada de la Verge del Remei em vaig casar.
El dia 18 d'Octubre de l'any 1981.

SANTUARI A LA MARE DE DEU

Les germanes Tresa i Maria Escubós Girona, manen construir un nou santuari en honor a la Mare de Déu del Remei. El bisbe d'Urgell Ramon Iglesias el beneeix i consagra el dia 13 de Juny de 1954.

diumenge, 3 de març del 2013

"LES SENYORETES"

Font:jm

 Després d'Ignasi Girona Vilanova, el Castell del Remei restà en mans del seu germà Joan Girona Vilanova (en cadira de rodes). El dia 20 de gener de l'any 1939, l'ejèrcit franquista va fer esclatar un polvorí de Guerra a l'edifici del Castell del Remei, on van morir una bona colla de soldats. Joan Girona el va fer reconstruir  inmediatament.






Font: jm
Teresa i Maria Escubós Girona, nebodes de Joan Girona Vilanova, les "SENYORETES " com les solíem anomenar de forma carinyosa. Recordo com es pasejavent per la finca amb un carro de color negre tirat per cavalls, amb el seu xofer -ben uniformat- el senyor Bovet, i més tard el senyor Joan Queraltó. Quan ens trobaven a nosaltres, la canalleta d'aquella època, sempre paraven el carro, ens donaven caramels i sempre tenien un bonic somriure i unes paraules agradables.



Font: jm









Mossèn Alfons, dient la missa del diumenge, un mossèn molt estimat per a tothom.