Aquesta és la Casilla nº2 del Canal d'Urgell, al seu pas pel Castell del Remei ( Bé, el que queda d'ella). El diumenge vaig anar a fer aquestes fotos, i com sempre que vaig a donar un "tomet" per allí em salten les llàgrimes, ja se que han passat mols anys però no ho puc evitar. Recordo el naixement del meu germà Miquel, les flors que amb tan afecte cuidava la meva mare, una cisterna on sempre teníem aigua fresca, i sobre tot al meu avi Joan, assentat vora el canal sempre pendent que arribéssim be del col·legi.
Aquí podem veure el canal ,que durant els mesos d'octubre-novembre treuen l'aigua tornant-la a donar als voltant de Sant Josep. Recordo, que baixàvem amb el meu pare i els meus germans a buscar "cangrejos" que s'amagaven sota les pedres o sota la xenilla, quan pujàvem del canal amb la galleda ben plena, la meva mare els agafava i després de rentar-los ben nets, els fregia, desprès tota la família ens els cruspíem i de veritat que estaven per llepar-se'n els dits. Es curiós perquè eren de color gris-vert i mentres s'anaven fregint es tornaven de color vermells.
Al fondo podem veure l'antic Moli de Farina." La Farinera".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada