ELS MEUS NEBOTS

 Encare no avia tingut la sort de ser mare dels meus propis fills, cuan ban néixer aquests rossets tan preciosos que podem veure a la fotografia, la Sílvia, la mes gran, el Marc i la peti tona es la Laura que la duia als braços, ells em tenien el meu cor, em ban fer sentir nena jugant amb ells i també dona al estiman-los com si els aguesa parit jo. Mes tar ban néixer l'Anna i la Sònia filla del meu germà, però encare que me les estimo moltissim no les he viscut tan d'a prop, ja avia vingut a viure a Llorenç i tenim uns cuans kilòmetres de distancia. Ah..... també se veu el meu coche de soltera, regal dels meus pares.

DIA DE CAM-PINC

 Quan els meus fills eren petits, els i agradava d'anar a passar el die de festa al camp, llavors anabam a buscar als padrins (els meus pares ) i tots plegats passam un bon dia de cam-pinc. La meva mare ens feia una mol bona paella d'arròs, a nosaltres ens agradava mirar com la guis saba , entres que el meu marit i el meu pare jugaran a cartes o al dominó sota la s'ombra dels arbres.                                                                                                                                                                               

REVETLLA DE SAN JOAN

 

 

Acabem de celebrar la Revetlla de San Joan amb un sopar, cada família sa portat l'entre pa que ha volgut, i despres unes bones coques de crema i piñons amb el seu caba corresponen. Aquest any no hem pogut fer foc ( els Agents Forestals ens ho fiquen una mica difícil ) però no han faltat els petards que els mes joves tiraven, fins hi tot el mes petitó, el Guillem de cal Bergada, ha enses les seves ven gales amb l'ajuda del seu pare - esta clar -. Tot plegat una bona revetlla, ahhh.....FELICITATS ALS JOANS.

UN BONIC LLAC

 

 Aquest bonic llac el podem trobar al Castell del Remei, on podem observar als patos i cisnes que amb tanta elegància naden per din de l'aigua.

 Al fondo de la fotografia, i podem veure la casa del encarregat de la viña " El Viñaire " el que jo havia conegut era el señor Jaume Tumilet. Al davant de la casa ni ha un bonic pont i al costat dos arbres en forma de V que estan units per les arrels, en aquestos dos llocs, tots els nuvis que es casaren al Castell del Remei si tiraren una fotografia, crec que ja era una tradició.

FAMILIA GRANADOS

Avui diumenge  16 de Juny, ens em reunit els cosins Granados, com ja es habitual des de fa 15 anys, un dia de cada any ens reunim tots, ( entre 40 i 50 ) per poder gaudir d'un dia familiar, i aquest any ens ha tocat a Matadepera. A la fotografia podem veure els meus cosins de Sabadell entregant el símbol que tenim de la trobada a uns altres cosins de Manresa, i  que ells guardaran fins l'any que ve on tornarem a retrobar nos. Matadepera es un Municipi de la part nort de la Comarca del Vallés Occidental. La vila esta situada a 423m. d'altitud i a 6 Km de Terrassa, 10 de Sabadell i a 30 de Barcelona.

LOCAL SOCIAL

En aquesta fotografia podem veure, el bonic Local Social de Llorenç, edifici construït hare fa uns deu anys, esta ubicat a la Pista, on els Llorencins  anem a passari unes bones estonetes, ja sigui jugant a les cartes, fen algun sopar o simplement fen un veure. Avui dia de San Antoni hem celebrat el san de l'Antonieta de cal Andreu, que ens ha obsequiat a tots, amb unes bones galetes i un refresc. Per mols anys Antonieta.

FESTA DE LA VALL DEL CORB

 Aques dissabte 8 de Juny, hem celebrat la Festa de la Vall del Corb, al nostre poble LLORENÇ.

Per aquest motiu els Llorencins hem passat una estupenda tarda, escoltant la xerrada que ens ha fet l'associació, la visita pel nostre poble tots plegats, on vam poder assabentar nos de algunes coses que ni havia antigament al poble, i que mols de nosaltres ( que no hem nascut aquí ) no sabia m.

El Concert de guitarra clàssica, ofert pel mestre Barceloní Dani Nogués, i per acabar la tarda una bona coca i xocolata, ofert per la mateixa associació.

L' ERA EL MORA

 Una bonica plaça del nostre poble - l'era el Mora - Quan  els meus fills la M Tresa i el Josep eren petits,  i anàvem cada dia, ni havia una colla de nens i nenes que jugaven tots  junts, i les mames, edemes de vigilar- los perquè no es fessin mal, ens explicarem les nostres aventures de recents estrenades  mestresses de case i el procés de la nostra maternitat.  Eren uns tems mol bonics.

CADA CASA...AMB EL SEU NOM

Als pobles com Llorenç,  que son petits,  i a uns altres que son una xiqueta mes grans, coneixem les cases del poble pel nom del seu propietari, o pel renom, ni ha algunes que tenen mes d'un renom ,  degut a les generacions que ni han passat. Això també ens fa ser diferents de la gen de la gran ciutat, ells nomes es coneixen pel numero de pis i porta, crec que nosaltres tenim el privilegi de poder dir, he anat a ca la Pura o he passat pel deban de cal Pascol i hem fet peta la xerrada una estoneta,  i això al meu veure es molt mes acollidor.

Cal Canto         Cal Meca          Cal Ton            Cal Cabaler                   Ca la Pura

Cal Marti          Cal Semi           Cal Coix            Cal Puça                        Ca la Dolores

L'Abadia          Cal Jepet          Cal Conde        El Xalet                          Ca la Candid

Cal Salto          Cal Mano         Cal Tomas        La Casa de la Vila         Ca la Agustina

Cal Pascol       Cal Xepe           Cal Roig          Cal Pere el Mano           Ca la  Anita

Cal Jan             Cal Mora          Cal Sileta         Cal Pere Jaume               Ca la munda 

Cal Cots         Cal Andreu       Cal Antonio     Lo Forn del poble          Ca la Milia.  

Cal Damia       Cal Bergada      Cal Xifre          Ca la Elvira                        

Cal Quim        Cal Timoneda    Cal Rafelet      Cal Lliberato                     

Cal Gene        Cal Gallo             Cal Perlo          Ca la Elizabet

Aquets son els noms de les cases del nostre petit i bonic poble: LLORENÇ