Fantàstic, aquesta cua tan desplegada, em recordo quan era petita sempre miràvem si en trobàvem, de tant en tant els a ni queia alguna i a nosaltres ens agradava portar-les a la mama, però la senyora Rosita (dona del Perit Agrícola) només les bolia per ella i en feia uns poms preciosos, nosaltres només les agafàvem quan ella no ens veia...coses de canalla...però sí que eren molt maques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada